En resum: Un jardí mediterrani de baix consum es basa a triar espècies adaptades al clima (oliveres, aromàtiques, gramínies, arbustos autòctons), agrupar-les per necessitats d'aigua, regar per degoteig amb programador, cobrir el sòl amb encoixinat i reservar la gespa per on de debò es fa servir.
Els principis
- Estudiar el lloc: sol, vent, tipus de sòl i vegetació existent.
- Zonificar el reg: més aigua a prop de la casa, gairebé gens a les zones més allunyades.
- Triar bé les espècies: autòctones i mediterrànies, que s'adapten soles a l'estiu.
- Reg per degoteig amb programador i sensor de pluja.
- Encoixinat d'escorça o grava perquè el sòl perdi menys humitat.
- Menys gespa: substituir-la per prats de gramínies, entapissants o grava on no es trepitja.
És la base de la xerojardineria, de la qual ja vam parlar a les claus de la xerojardineria (en castellà).
Plantes que funcionen
Olivera, garrofer, llentiscle, murtra, romaní, espígol, sàlvies, estepes, santolina, gramínies com la stipa i entapissants com la farigola rastrera.
Exemples en els nostres treballs
Al jardí mediterrani de la casa d'Alella la gespa es limita a la zona d'ús i la resta són massissos de flor mediterrània i oliveres. A la casa del Vendrell una olivera centenària i plantes mediterrànies acompanyen la piscina.
Menys aigua, menys manteniment
Un jardí ben adaptat no només gasta menys aigua: també demana menys poda, menys tractaments i menys hores de feina. El dissenyem amb el nostre servei de disseny de jardins i el cuidem amb el de manteniment.
