En resum: En una terrassa assolellada de Barcelona funcionen les espècies mediterrànies: oliveres en test gran, romaní, espígol, sàlvies, gramínies, agapants, pitòspors i enfiladisses com el gessamí o la buguenvíl·lea. Aguanten sol, vent i salnitre i, amb reg per degoteig, demanen poca aigua.
Arbres i estructura
Una olivera en una jardinera generosa és la peça que més caràcter dona a una terrassa mediterrània: aguanta el sol i el vent i fa una ombra lleugera. La fem servir a les terrasses de l'àtic de Pedralbes, amb vistes a tota la ciutat. Per tapar vistes o tallar el vent funcionen tanques de pitòspor o eleagnus.
Arbustos, aromàtiques i flor
- Romaní, espígol, sàlvia i santolina: aroma, flor i molt poca aigua.
- Agapants: flor blava a l'estiu, resisteixen bé en jardinera.
- Gramínies (stipa, pennisetum): moviment amb el vent i aspecte natural.
- Suculentes i atzavares als punts més exposats.
Enfiladisses per a pèrgoles i murs
Gessamí estrellat, buguenvíl·lea o plumbago vesteixen pèrgoles i parets i fan ombra a l'estiu.
Terrasses petites
En balcons i terrasses mini, Manuel Maíllo recomanava a El Mueble apostar per plantes compactes i de creixement vertical, que ocupen poc terra i donen molt de verd.
Claus perquè durin
- Jardineres grans: més terra vol dir més reserva d'aigua i arrels més sanes.
- Reg automàtic per degoteig amb programador, també per a les vacances.
- Agrupar les plantes segons les seves necessitats d'aigua i sol.
Si vols una proposta per a la teva terrassa, mira el nostre servei de terrasses i àtics o escriu-nos.
